El projecte europeu SISPyr, finançat pel programa POCTEFA 2007–2013 França-Espanya-Andorra es va iniciar oficialment el juny de 2009 per una durada de tres anys, amb la participació de l’IGC (Institut Geològic de Catalunya) com líder del projecte, l’OMP-UPS (Observatoire Midi-Pyrénées-Université Paul Sabatier) i el BRGM a França, i el IGN (Instituto Geográfico Nacional) i la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) a Espanya.
El programa té per objectius la posada en marxa d’un sistema comú d’adquisició de dades sobre els terratrèmols i una millor adequació dels mitjans científics per a la preparació de la gestió de la crisi sísmica al massís dels Pirineus.
El coneixement de la perillositat sísmica i dels mecanismes que provoquen la sismicitat dels Pirineus es basa en l’observació dels fenòmens.
Els objectius d’alerta i de publicació ràpida de productes de qualitat en cas de crisi sísmica (localització precisa, estimació fiable de la magnitud, mapes d’acceleració del sòl) només són possibles si els diferents establiments es basen sobre una xarxa d’estacions acceleromètriques distribuïda de manera homogènia sobre el territori, equipada adequadament (velocímetres de banda ampla o acceleròmetres) i capaços d’enviar els enregistraments en temps real amb formats de dades estandarditzats. Dins aquesta tasca es preveu la:
- Instal•lació de 7 noves estacions de banda ampla amb transmissió en temps real
- Evolució de 22 estacions acceleromètriques existents cap a un sistema de transmissió en temps real
- Creació d’uns grup transfronterer d’experts sobre la intervenció postsísmica
Mapa de les estacions sísmiques existents i previstes.
Aprofitant la xarxa d’estacions dels quatre organismes, dins d’aquesta tasca es contemplen les següents accions:
- la posada en comú de les dades de les xarxes d’observació sísmica franceses i espanyoles (IGC, IGN, OMP i BRGM),
- el bescanvi d’informació en temps real i l’emmagatzemament del conjunt de dades de les diferents xarxes
- la creació d’una plataforma d’interoperabilitat per garantir el seguiment de la sismicitat als Pirineus.
A partir de la valorització de les dades recollides al massís dels Pirineus feta en l’acció anterior s’obren les perspectives per a la recerca científica sobre els mecanismes de la font sísmica o els models d’atenuació del moviment sísmic. En el marc del projecte es contempla el desenvolupament d’un model cortical 3D dels Pirineus.
A més, es preveu realitzar, a partir de les dades registrades, un càlcul automàtic del moment tensor per als terratrèmols de la zona d’estudi; aquest paràmetre caracteritza l’agressió i s’integraria, si és possible, en la realització dels shake-maps.
Mapa dels mecanismes dels terratrèmols de magnitud superior a 4 durant el periode 1967-1997.
Amb la finalitat d’ajudar els gestors de la crisi sísmica, es preveu desenvolupar una eina informàtica que generi mapes del moviment del sòl en els minuts immediats després de produir-se un terratrèmol: els “shake maps”.
Aquests mapes s’estableixen directament a partir de les dades de la xarxa sísmica comuna i serveixen per identificar les zones potencialment danyades.
Exemple de shake map
Un escenari de risc consisteix a avaluar sobre un territori els danys que podria provocar un terratrèmol. Els escenaris es realitzaran a les zones pilot del projecte i prendran en compte sismes passats coneguts, com el de la val d’Aran ocorregut l’any 1923 d’intensitat VIII, o terratrèmols anomenats probabilistes, definits per un període de retorn.
Es preveuen diferents nivells d’anàlisi dels danys, des d’un tractament estadístic a l’escala d’un municipi fins a la modelització del comportament d’un edifici.
Els escenaris integraran especialment :
- Els efectes locals en la variació del moviment del sòl: els efectes de lloc geològics
- La vulnerabilitat dels edificis a partir de diversos mètodes
- La vulnerabilitat dels eixos viaris
Algunes accions afecten el conjunt dels Pirineus però d’altres es focalitzaran en algunes zones pilot, escollides per presentar una activitat sísmica i a la vegada una exposició de béns:
- la Cerdanya i Andorra, com a prolongació de les accions del projecte ISARD
- la Vall d’Aran i el Luchonnais com zona transfronterera turística
- les ciutats de Lourdes i Girona pel nombre important de persones exposades
- els instituts del departament Pirineus Orientals a França i la provincia de Girona
- els departaments francesos de Aude, Ariège, Haute Garonne i Pirineus Orientals i els seus edificis de vivenda.
Danys del terratrèmol de Queralbs (2004).
Aquesta acció, basada sobre la prevenció del risc sísmic a la zona transfronterera pirinenca, està destinada a millorar la gestió de la crisi mitjançant un estudi de viabilitat sobre la posada en marxa d’un sistema d’alerta sísmica gràcies a la xarxa de vigilància sísmica. El principi d’un sistema d’alerta precoç (EWS: Early Warning System) consisteix en donar una alerta en els primers segons després de produir-se un terratrèmol, de manera que es poden posar en marxa tota una sèrie d’accions que permeten minimitzar els danys.
L’objectiu d’aquesta acció són en primer lloc demostrar la viabilitat tècnica d’aquesta eina i per una altra banda justificar el seu interès per millorar la preparació de la crisi en el context pirinenc. Els treballs que es duran a terme es poden dividir en quatre grans eixos:
- arquitectura d’un sistema d’alerta
- tractament de les dades en temps real
- elaboració d’alertes precoces
- viabilitat d’un EWS pirinenc a través d’una sèrie de proves
Esquema simplificat del principi d’un EWS utilitzant un paràmetre de periode T (extret de Kanameri 2005).
Dins del marc d’aquest projecte s’elaboraran documents de sensibilització al risc sísmic a escala dels Pirineus que integraran els resultats del projecte i les accions dutes a terme pels diferents organismes que hi participen així com pels usuaris finals del programa.
De la mateixa manera, es faran accions de sensibilització al risc sísmic en el medi educatiu, realitzades en coordinació amb la conselleria d’educació, reunions públiques o conferències d’informació sobre el risc sísmic als Pirineus així com una presentació dels treballs fets en el marc del projecte a les zones pilot (Val d’Aran, Cerdanya), en coordinació amb les institucions (ajuntaments, consells comarcals, conselleries).
Els resultats del projecte també es difondran mitjançant la participació a congressos científics: trobades nacionals d’enginyeria sísmica i sismologia (AFPS, AEIS), congressos internacionals relatius a les investigacions fetes sobre la perillositat sísmica, la vulnerabilitat dels edificis o les accions de mitigació del risc, bé sigui amb presentacions públiques o pòsters o bé mitjançant la publicació d’articles científics en revistes especialitzades.
