El Centre Nacional de la Recerca Científica és un organisme públic francès de recerca pluridisciplinària que es troba sota la competència del ministeri francès de l’Ensenyament superior, la Recerca i la Innovació.
Les divuit delegacions regionals del CNRS tenen una funció de gestió i acompanyament de proximitat dels laboratoris repartits en el territori francès. Estan vinculades amb els socis acadèmics del CNRS. Principalment, aporten assistència per executar projectes industrials i programes europeus.
Missions
Fer avançar el coneixement i ser útil a la societat, aquesta és la funció que l’Estat francès ha confiat al CNRS. Una missió nacional que la institució vol dur a terme respectant unes regles d’ètica i comprometent-se envers la igualtat professional.
Identificar, efectuar o demanar que s’efectuï, sol o amb socis, tota la recerca que resulti interessant per a la ciència així com pel progrés tecnològic, social i cultural de França.
La missió del CNRS es declina segons 5 eixos:
1. Fer recerca científica
El CNRS desenvolupa « tota la recerca que presenti un interès per a l’avenç de la ciència així com pel progrés econòmic, social i cultural de França ». Orientada cap al bé comú, aquest plantejament de la recerca és multidisciplinari, enfocat cap al llarg termini i obert a tot allò que no es coneix.
2. Donar valor als resultats
Tecnologies, desenvolupament durable, qüestions de societat, el CNRS vol que la societat es beneficiï dels avenços aconseguits. Per això, s’han establert nombrosos dispositius de transferència i valorització, especialment amb els socis industrials.
3. Compartir coneixements
El CNRS permet l’accés a les investigacions i a les dades de la recerca perquè formen part d’un patrimoni comú. Aquests coneixements compartits s’adrecen a diferents públics: comunitat científica, mitjans de comunicació, públic general.
4. Formació per a la recerca
La transmissió de coneixement també inclou « la formació en i per a la recerca », el CNRS rep cada any en els seus laboratoris centenars de futurs investigadors, doctorands i postdoctorands.
5. Contribuir a la política científica
El CNRS participa en l’estratègia francesa de recerca amb els seus socis, principalment en els grans centres universitaris francesos. També elabora avaluacions i peritatges sobre qüestions de caire científic.
Intervenció en el projecte
A França, el CNRS està estretament vinculat als actors de la gestió de crisis que s’ocupen d’aspectes molt especialitzats. El CNRS és responsable a França de les enquestes macrosísmiques a través de BCSF-RENASS.
L’acció 3 pretén estimar en temps real la intensitat (importància de la sacsejada) dels efectes d’un sisme que es dedueixen dels testimonis. Per aconseguir-ho, s’automatitzarà l'avaluació de les intensitats extretes de les enquestes macrosísmiques realitzades per l’ICGC. Aquestes intensitats s’incorporaran per tant, amb les de l'IGN i el CNRS. El CNRS posa a disposició les seves dades macrosísmiques procedents dels testimonis en temps gairebé real, a través d’un protocol actualitzat en el marc del projecte, per calcular ShakeMaps en els Pirineus. A més, s’estudiarà l’aportació de testimonis obtinguts en les xarxes socials, com Twitter, com una nova font d’informació. L’ICGC dirigirà el desenvolupament de l'avaluació automàtica de l'enquesta macrosísmica en col·laboració amb el BRGM i el CNRS. El BRGM estudiarà la integració de les dades de les xarxes socials en col·laboració amb el CNRS i l'ICGC.
El CNRS participa en la definició de la informació sobre el sisme que s’ha de difondre ràpidament.
En l’acció 5, es crearà un grup d’intervenció macrosísmica amb la preparació del CNRS basada en l’experiència del GIM (Groupe d’intervention macrosismique) francès.
L’activitat 5.3 implica la col·laboració de tots els socis per dur a terme 2 tallers d'intervenció postsísmica. Un d’aquests tallers es dedicarà a la formació dels diferents tipus d'intervenció postsísmica entre els quals les enquestes macrosísmiques aportades pel CNRS a partir de la seva experiència a França.
