La matinada de l’1d’octubre de 2020, es van produir tres terratrèmols de magnitud Mw 4,5, 4,0 i 4,4 que es van percebre àmpliament a la zona epicentral i a tota la zona POCTEFA. La figura 1 mostra la distribució de les intensitats a la part espanyola de la zona POCTEFA. Aquests sismes formen part d’una sèrie sísmica que s’havia iniciat el 19 d’agost (IGN, 2020a). Donada la magnitud, la repercussió i el fet que formen part d’una sèrie sísmica amb nombrosos precursors i rèpliques, aquests sismes han complert les exigències per activar el protocol d’intervenció postsísmica per enregistrar les rèpliques establert en el marc del projecte POCRISC. Aquest protocol, activat per primera vegada des que es va aprovar, és una guia completa per a la coordinació i la implementació d'una intervenció postsísmica.
L’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va liderar la coordinació de l’activació del protocol i el 2 d’octubre, tècnics de l' ICGC i els socis del projecte, l'Instituto Geográfico Nacional (IGN) i l'Observatoire Midi-Pyrénées (OMP) (Figura 3), es van desplaçar a la zona epicentral per instal·lar unes estacions sísmiques temporals. Durant la intervenció sobre el terreny, tots els equips van respectar les consignes sanitàries i de seguretat per fer treball de camp en una situació COVID.19. Per això no es van crear grups de treball mixts i multilingües, tal i com s’havia proposat inicialment al protocol.
-
-
Es van instal·lar nou estacions sísmiques temporals i, amb les dues estacions fixes que ja té a la zona l'IGN, formen un conjunt d’11 estacions al voltant de la zona epicentral (figura 4). La taula1 presenta els equips instal·lats durant el seguiment de la crisi a Navarra. Els dos sismòmetres instal·lats a les estacions C017 i C018 es van adquirir en el marc del projecte POCRISC. Abans, l'IGN tenia dues xarxes sísmiques temporals en servei a la zona epicentral propera a la zona epicentral d’aquest terratrèmol. Tot i que aquesta infraestructura no disposi actualment d'instrumentació, alguns d’aquests emplaçaments es van utilitzar per instal·lar els equips de la xarxa d’intervenció actual (YR.F001, YR.F002, YR.F003, C015 i C017). La figura 5 mostra amb detall els instruments instal·lats par l'ICGC i l'OMP.
Taula 1. Estacions instal·lades durant el registre de rèpliques pel seguiment de la crisi sísmica a Navarra.
|
Codi estació |
Propietari |
Sensor |
|
YR.F001 |
OMP |
CMG40 S/N T43793 |
|
YR.F002 |
OMP |
CMG40 S/N T43794 |
|
YR.F003 |
OMP |
CMG40 S/N T43792 |
|
C015 |
ICGC |
LE-3D/20s |
|
C016 |
ICGC |
LE-3D/20s |
|
C017 |
ICGC |
LE-3D/20s |
|
C018 |
ICGC |
LE-3D/20s |
|
ES.E1401 |
IGN |
LE-3D/5s |
|
ES.UMV14 |
IGN |
LE-3D/1s Lite |
Unes setmanes després d’haver instal·lat la xarxa d’intervenció, es van visitar els diferents emplaçaments per comprovar que els sismòmetres funcionaven correctament. Com que la crisi sísmica encara era activa, l’ICGC va instal·lar mòdems i panells solars a totes les seves estacions sísmiques per poder comunicar i garantir l'alimentació elèctrica dels equips.
En paral·lel a la intervenció sobre el terreny, els socis implicats van realitzar les tasques de gabinet vinculades a l’emmagatzematge dels documents, la codificació i el tractament segons el protocol.
Les dades de les estacions horàries instal·lades pels socis es distribueixen amb el codi de xarxa YK, específic del projecte POCRISC (https://www.fdsn.org/networks/detail/YK_2019/) a través del servidor FDSNWS de l’ICGC (https://ws.icgc.cat/fdsnws). Abans de publicar les dades recollides, s’analitzen per comprovar-ne la completesa i la qualitat. A la figura 6 es presenta una mostra d’aquesta anàlisi.
Durant les properes setmanes, es continuaran enregistrant les rèpliques i tractant les dades obtingudes. Els resultats que s’obtinguin en el tractament dels enregistraments de la rèplica permetran conèixer de manera més precisa la font sísmica i l’evolució temporal i espacial de la crisi sísmica. Aquesta informació és molt útil, tant des d'un punt de vista sismològic com per recolzar la gestió de l'emergència.