Com a part de les accions 3 i 4, es va celebrar una reunió a Orleans amb l'objectiu de discutir el progrés dels diversos objectius establerts per a aquesta acció, així com les possibles perspectives de desenvolupament.
L’acció 3, liderada per l’ICGC i el BRGM, té com a objectiu desenvolupar i compartir eines dedicades a millorar la gestió de les crisis sísmiques. És en aquest context va tenir lloc aquesta reunió, amb els ShakeMaps com a tema principal, disponibles aviat al lloc web del projecte. Els ShakeMaps són mapes que mostren gairebé en temps real el moviment del sòl causat per terratrèmols importants.
A continuació es mostra un exemple de ShakeMap:
Van haver-hi diverses sessions. La primera es referia a l’actualització dels ShakeMaps i la seva integració al lloc web del projecte. L’adquisició de dades de la majoria d’estacions sísmiques en què es basen ShakeMaps passa ara per un únic servei web. A aquests s’afegeixen les intensitats obtingudes dels qüestionaris macrosísmics recollits per l'IGN i el BCSF. Els qüestionaris macrosísmics permeten traduir els danys causats i la percepció d’un terratrèmol en termes qualitatius per tal d’establir la intensitat percebuda (escala EMS 98 de I a XII). L’ICGC també va presentar un full de ruta per al desenvolupament de l’eina d’interpretació automàtica de la intensitat del seu nou qüestionari macrosísmic.
La segona sessió es va centrar en el desenvolupament d’escenaris de danys sísmics transfronterers, basats en les intensitats obtingudes amb ShakeMaps. A continuació, es van presentar dades sobre la vulnerabilitat sísmica de França, Espanya i Andorra. Aquesta vulnerabilitat és necessària per a l'estimació d'escenaris de danys.
A continuació es mostra un diagrama que mostra l’escenari desenvolupat per al càlcul del dany:
Enfin, la dernière session concernait la diffusion des informations sismiques issues des ShakeMaps et l’élaboration automatique des scénarios de dommages. Deux rapports de diffusion ont donc été proposés, le premier à l’égard du grand public et le second pour les secours et la sécurité civile. La discussion s’est également orientée autour de l’élaboration d’un indice de danger à transmettre aux autorités compétentes. La finalité de cette opération est donc d’améliorer la connaissance sur les séismes, mais aussi transmettre rapidement ces informations aux autorités compétentes pour qu’elles puissent gérer au mieux chaque crise sismique.
També es van discutir diversos punts de l'acció 4, inclosa la reducció de la vulnerabilitat dels edificis essencials mitjançant la instrumentació d'aquests edificis i el desenvolupament de programari i anàlisi de senyals. Es va esmentar la necessitat de tenir en compte, no només la vulnerabilitat física estructural dels edificis, sinó també la no estructural. Per exemple, l’ancoratge de dispositius i mobles essencials als hospitals és una manera interessant i eficaç de reduir l’impacte dels terratrèmols sobre la funcionalitat d’aquesta estructura.
Es van presentar treballs d’instrumentació i modelatge digital d’edificis a Andorra, Girona i Bagnères-de-Bigorre. Es va discutir sobre la rellevància i dificultat d’implementar mesures RAR (Real Aperture Radar) per a determinats edificis. De fet, s’ha demostrat que certes mesures RAR proporcionen informació addicional pobra o nul·la quan s’apliquen a edificis rígids d’alçada baixa o mitjana amb períodes modals baixos o molt baixos.
També es va debatre sobre els lliuraments que s'han aconseguit i els que s'estan desenvolupant, pel que fa al suport a la presa de decisions per a la reducció del risc sísmic, dirigit als gestors i als constructors.
